28 d'abril de 2021 - by foxnice General

D’un temps cap aquí les crisis d’ansietat s’han convertit en un tema recurrent en la meva consulta.

Una crisi d’ansietat espanta molt, de cop el cos queda pres d’uns símptomes alarmants que l’invaliden.

Apareixent de manera inesperada i sense una causa aparent:

taquicàrdia, sensació de falta d’aire, suor intensa, tremolors, opressió al pit, nàusees, formigueig a les extremitats….

Tots aquests símptomes de cop, o uns més que d’altres, i com a remor de fons la por a la pèrdua total de control, de tornar-se boix o de morir.

El més habitual és acabar a urgències, a on després de descartar problemes cardíacs, queda diagnosticada la crisi d’ansietat.

A vegades és un fenomen aïllat que no es repetirà més, però d’altres es com si es quedés instal-lat en nosaltres i en el moment més inesperat torna a aparèixer.

Fisiològicament, les crisis d’ansietat son provocades per l’excitació dels nervis que formen part del sistema nerviós simpàtic,que no està controlat directament per la nostra voluntat, però que reacciona al nostre estat anímic. Aquest sistema nerviós innerva els òrgans interns com el cor, els vasos sanguinis, els pulmons, l’intestí…i l’excés de segregació d’adrenalina els altera.

Un cop passada la crisi és freqüent que la persona que la pateix es faci una sèrie de preguntes:

• Perquè m’ha passat això?
• Tornarà a venir en qualsevol moment?
• Això no ho puc controlar! M’estic tornant boja?
• I si em passa quan estic a la feina? O si estic conduint?,…

I vinga donar-hi voltes, i vinga intentar comprendre i vinga tenir por de tornar a sentir la por que provocarà una nova crisi.

És en aquests moments quan se sol  demanar l’ajuda terapèutica que permeti trobar un significat a tot això que passa. Cal posar llum per una banda als condicionants físics que han provocant l’atzucac i, per altra banda, a les raons emocionals, que sense saber ben bé perquè, també s’intueixen com a importants.

Tenim un mon interior complexe i no es pot donar una resposta universal a totes les qüestions que desperta una crisis d’ansietat, però sí es podem donar unes  pautes que permetin fer front al desgavell i a la por que provoca.

El primer que cal és deixar de lluitar contra el que ens passa. En lloc de lluitar acceptar i fins i tot sentir, capbussar-se en sentir el que ens està passant, des de la certesa de que no passa res greu, però que ens cal viure aquests moments desagradables abans no s’equilibri de nou el nostre sistema nerviós.

Comprendre que el sistema nerviós està estressat, cansat i que necessita un temps per recuperar-se.

Es tracta de deixar passar temps i que la naturalesa faci el seu curs.

La verdadera acceptació d’aquestes sensacions anirà trencant el cercle «por-adrenalina-por», que excita els nostres òrgans i provoca cada vegada més por.

Ens hi ajudarà:

• Respirar de manera conscient i tranquil·litzadora, alentint el cicle inhalació exhalació, això facilitarà la relaxació que tanta falta ens fa en aquest moments
• De cap manera intentar raonar.
• Moure els braços i les cames i continuar respirant lentament
• Descriure mentalment les sensacions que s’experimenten, per exemple: « noto que les meves mans estan molt calentes, suen i tremolen,… el cor batega depresa, accelerat, la visió se m’ha fet borrosa,…».
• El que en diuen «flotar»… deixar que passi l’onada, sabent que és una resposta adaptativa del cos.

Totes aquestes sensacions no són més que una estranya reacció corporal sense  cap gran significat mèdic i un cop han passat no ocasionen ni deixen cap mal a l’organisme.

Simplement l’ansietat s’ha apoderat de nosaltres

• Què ens vol dir?
• Portem una vida massa estressant?
• Som massa exigents amb nosaltres mateixos?
• O l’estil educatiu que hem rebut ha estat massa controlador i no hem après a confiar en nosaltres ?
• Evitem mirar endins per no recordar moments dolorosos que ens han marcat?

Sovint la crisis d’ansietat ens informa que tenim dificultats respecte al control, que ens costa gestionar la incertesa, que ho volem anticipar i prevenir tot, i que no sempre és possible.

Per vèncer l’ansietat haurem de canviar la percepció del que considerem la nostra realitat, haurem de treballar en el coneixement i la reeducació de la nostra ment, deixant de donar poder als pensaments negatius que ens angoixen.

Cada pèrdua, cada cop greu que ens dóna la vida, queden depositats com una llavor que ens molts casos acaba germinant en forma d’ansietat.

Si les sabem gestionar bé les crisis d’ansietat són unes grans aliades en el nostre creixement vital, són un gran aprenentatge i en sortim reforçats, més valents i amb millor coneixement de nosaltres mateixos

En definitiva, les crisis d’ansietat ben gestionades són com una gran caixa d’eines per el nostre equilibri emocional.